Per què escanejar el document de paper NO val com a DeCA

És el parany en què més gent caurà el 5 d'octubre: omplir el talonari de sempre, fer-li una foto o escanejar-lo, i creure que aquell PDF compleix. No compleix. I no és una interpretació: és el requisit central de la Resolució.

Què exigeix exactament la norma

La Resolución de la DGTCF de 5 de junio de 2026 exigeix que el DeCA sigui un document natiu digital: un PDF generat a partir de dades estructurades, amb la data i l'hora de creació i de modificació a les metadades del mateix fitxer, un codi QR incrustat i una URL única que descarrega el document directament per HTTPS, sense credencials ni passos intermedis.

Un escaneig o una foto és una imatge d'un paper. No té dades estructurades al darrere, no té la URL única de descàrrega, el seu QR —si en tingués— no apuntaria enlloc, i les seves metadades són les de la càmera, no les del document. Falla tots els requisits alhora.

«Aleshores no puc portar res en paper?»

Sí que pots, però a l'inrevés de com t'ho estàs pensant. L'ordre és: primer existeix el fitxer electrònic que compleix la Resolució, i després, si vols, l'imprimeixes per portar-lo a la carpeta de la cabina. Aquesta còpia impresa val sempre que el QR sigui perfectament llegible, perquè el que llegeix l'agent és el QR. Paper com a còpia, sí; paper com a origen, no.

Compte també amb el bolígraf

Conseqüència directa: si alguna cosa canvia durant el servei (vehicle, destinació, data), no es ratlla ni s'anota a mà sobre la còpia impresa. Les anotacions manuscrites no tenen validesa: la modificació es fa al sistema, amb el seu rastre, i el conductor rep la versió actualitzada.

El que sí que val

Qualsevol eina que generi el document a partir de dades i compleixi els requisits tècnics: no hi ha app oficial del Ministeri ni certificació d'aplicacions. La prova del cotó és simple: el document va néixer d'un formulari amb dades, té QR amb URL única i es descarrega directament? Compleix. Va néixer d'un paper? No compleix.